LA FOTO

El valor de la història

Homes com Ferran Soldevila ens ensenyen qui som i, especialment, cap a on hem d'anar

Editorial

El valor de la història

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar


LITERATURA Va ser un dels pares de la historiografia catalana sempre amb erudició i una disciplina acadèmica envejables. 2010-03-10

Ferran Soldevila o la historiografia catalana

Parlar de Ferran Soldevila i Zubibiuru és sempre un tasca agraïda per les publicacions que, en menor o major grau, parlen de la cultura catalana. Considerat per molts com un dels grans historiadors de Catalunya, la seva figura representa a la perfecció tot allò que ha de ser acadèmic: rigurositat, paciència i capacitat d'explicació.

Germà de l'escriptor Carles Soldevila, es va dedicar fonamentalment a la historiografia, tot i que també va escriure obres de teatre, de poesia i una novel·la inèdita. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, es doctorà a Madrid el 1922 (amb Menéndez Pidal), i el mateix any entrà al cos de bibliotecaris i arxivers. Va exercir la seva professió primer a Maó i més tard a Logroño. Entre 1924 i 1928 va ser un assidu col·laborador de la Revista de Catalunya. El 1926 es va traslladar a Liverpool com a lector de literatures hispàniques. El 1928, ja de tornada, va ser nomenat professor de història de Catalunya a l'escola de bibliotecaris.

 

 

Llegir més

NOTÍCIES CULTURALS

  • MÚSICAVIII Festival Internacional de Jazz de Reus

    Per F.F.

    El dia 11 de març desembarca a Reus la VIII Edició del Festival Internacional de Jazz. La programació d'aquesta edició també s'ha vist afectada pel context econòmic actual, que fa que siguin només dos els concerts catalogats com estrella. Tot i això, els joves talents i els músics nacionals també estaran presents en els teatres reusencs, intentant deixar el llistó el més amunt possible.

     

    Llegir més

  • MÚSICABarcelona i els pianos

    El LVI Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona se celebrarà del 13 al 26 de març al Palau de la Música Catalana i als carrers de la ciutat, ja que, mentre duri el concurs, més de 50 pianos estaran a l'aire lliure a disposició dels vianants.

    Al concurs, que té com a objectiu descobrir joves figures del piano, hi participaran 91 aspirants de tot el món d'entre 18 i 30 anys. La majoria provenen de Corea, Rússia, i el Japó, i no hi ha cap concursant català ni espanyol. El gerent del certamen, Jordi Vivancos, ha atribuït aquesta absència al "gran rigor" del concurs, tot i que ha reconegut que és una de les assignatures pendents del certamen.

     

    Llegir més

  • TEATREElectra al TNC

    Després de l'èxit assolit amb Antígona fa tres temporades, Oriol Broggi torna a endinsar-se en una tragèdia grega, i aquest cop ens proposa Electra, de Sòfocles. Una producció feta conjuntament amb l'equip de les Q-Ars Teatre, que d'aquesta manera completen la trilogia sobre les heroïnes gregues que van encetar la temporada passada amb Les suplicants i Ilíada.

    Electra, que viu presa del dolor per l'assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l'assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l'arquetipus perfecte de l'heroïna tràgica, prepara una venjança que l'oracle d'Apol·lo fatalment ja havia predit.

    Llegir més

  • LITERATURATota una vida de David Grossman

    Tota una vida és la història de dos homes, una dona i els seus dos fills. Una història sobre l'amor i el desamor, sobre l'amistat i la generositat, sobre els esforços, gairebé heroics, per mantenir el trencadís teixit familiar enmig de la violència, la por i la fragilitat del dia a dia.

     

    Llegir més

  • LITERATURAEl gran Eça de Queiros

    José María de Eça de Queiroz va néixer a Póvoa de Varzim el 25 de novembre de 1845, fill natural del magistrat José Maria de Almeida Teixeira de Queirós i de Carolina Augusta Pereira de Eça. Va ser inscrit en el registre com a fill de mare desconeguda, i batejat a la localitat de Vila do Conde. Encara que els seus pares acabarien per casar-se quatre anys després del seu naixement, el jove José Maria va viure fins el 1855 a casa dels seus avis paterns, en Verdemilho. Aquest any es va traslladar a Porto, i va cursar l'ensenyament secundari al Colégio da Lapa d'aquesta localitat, que estava dirigit pel pare d'un altre il • lustre escriptor portuguès, Ramalho Ortigão.

    Llegir més

ENTREVISTA

  • Un homentage al creador de Sinera

    Adreça d’interès:
    Un homentage al creador de Sinera Entrevista a Salvador Espriu per Soler Serrano

    D'aquí poc farà 25 anys que va morir Salvador Espriu un dels grans de la literatura catalana i un dels creadors de la poesia moderna en la nostre llengua. En homenatge, Culturacat dona la possibilitat de veure la famosa entrevista que el periodista Joaquin Soler Serrano li va realitzar en el programa A Fondo l'any 1976.


    Veure més »

  • VIDEOS

    Ferran Soldevila i Jaume I
  • LITERATURALa cultura catalana apareixerà a Internet en cinc idiomes i format multimèdia

    Tot el que cal conèixer sobre la cultura catalana estarà en una web que la Conselleria de Cultura posarà en marxa abans de l'estiu i en què han intervingut fins a 45 experts.

    El lloc tindrà producció multimèdia i estarà traduït en cinc idiomes, segons va explicar el secretari de Cultura, Eduard Voltas. Els experts han determinat quins eren els temes que el portal havia de tractar en cada un dels àmbits que el componen: literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, cultura popular, llengua i història, ciència i tecnologia, pensament, cinema i audiovisual , mitjans de comunicació i música. Els continguts es presenten en cinc idiomes-català, aranès, català, anglès i francès-subtitulats i representaran una porta d'entrada a la cultura catalana, tant per turistes com per als immigrants nouvinguts, una presentació sintètica que ajudarà a desmitificar la creença que els barrets mexicans formen part d'aquesta cultura, va comentar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

    Llegir més