Editorial
RODOLF LLORENS
NOTÍCIES CULTURALS
-
LITERATURAGAZIEL ES PREGUNTA QUINA MENA DE GENT SOM
D'ell va dir Josep Banet que "era l'escriptor polític més intel.ligent que ha donat la dreta catalana en aquest segle". Aquestes afirmacions sempre són discutibles per la sera pròpia grandiloqüència, però el que resulta evident és que moltes de les qüestions que planteja el que va serfamós director de La Vanguardia gaudeixen avui en dia d'una actualitat sorprenent. L'eix central dels quatre textos que recull el llibre Quina mena de gent som és la relació entre Catalunya i Espanya i esbrinar perquè aquesta relació es debat generació rere generació.
-
LITERATURAREPENSAR L'EXILI
Pocs dies abans de la definita entrada de les tropes franquistes a Barcelona, cap a gener del 1939, molts dels millors pensadors, intel.lectuals i escriptors en llengua catalana van haver-se d'exiliar. Catalunya ve perdre, d'aquesta manera, a gran part de les seves millors plomes. Aquesta marxa obligatòria, però, va provocar també un fet nou dins el món literari català: per primera vegada molts escriptors catalans es trobaven cara a cara amb un tema nou: la pèrdua de la identitat.
-
LITERATURALLEGIR GROSSMAN
Vasili Grossman (Berdíchev 1905 - Moscou 1964) ha esdevingut una lectura obligada per entendre els fets que van succeir durant la primera meitat del segle XX a l'antiga Unió Soviètica. El periodista i escriptor rus fou el primer en anunciar públicament l'existència dels camps d'extermini nazis i, possiblement, qui deixa els millors testimonis de la batalla d'Stalingrad.
Grossman es donar a conèixer amb la novel.la Stepan Kolchuguin, però no fou fins l'any 1952 quan després de motes temptatives i problemes amb la censura no va adquirir un prestigi entre la crítica quan va publicar-se la seva obra Per una causa justa. Grossman va considerar aquesta novel.la com la primera d'una sèrie dues novel.les. -
LITERATURANOVA EDICIÓ DE GUERRA I PAU
L'obra immortal de Lev Tolstoi apareix de nou a les llibreries catalanes amb una nova edició d'Edicions 62. Cal felicitar-se per l'aparició d'una versió gairebé definitiva en català d'aquesta gran obra de Tolstoi que és probablement la màxima cimera de la literatura de fresc i realista russa del s XIX.
-
CINEMAGONZÁLEZ-SINDE RECONEIX UN "DESEQUILIBRI" DEL CINEMA EN CATALÀ
La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha reconegut que hi ha un "desequilibri" entre la realitat de la societat catalana i l'oferta cinematogràfica que hi ha en català. Així considera "normal" que la Generalitat ho vulgui corregir mitjançant una llei del cinema.
Quant a la històrica actitud de les majors, reticents a permetre el doblatge i la subtitulació a una segona llengua, la ministra ha desitjat trobar un "terreny en comú" amb el govern per aconseguir que les quotes lingüístiques entre el castellà i el català s'apliquin en pro de la igualtat entre idiomes als cinemes de Catalunya.
ENTREVISTA
-
"LES POLÍTIQUES D'EDUCACIÓ SON SMPRE A LLARG TERMINI" IMMA TUBELLA "LA UOC HA DE SER UNA INSTITUCIÓ DE QUALITAT I DE REFERÈNCIA"
La seva vida professional sempre ha estat dedicada, d'una o altra manera, als mitjans de comunicació. De fet, va treballar molts anys a TV3, però finalment sembla que el món de la docència ha guanyat la partida. Doctora en Ciències Socials, amb la tesi Comunicació i identitat. El cas de Televisió de Catalunya, i professora de Teoria de la Comunicació dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Des del 13 de desembre de 2005 és rectora de la mateixa. Quna s'observa la seva trajectòria acadèmica apareixen quatre branques: universitat, recerca, noves tecnologies i cultura, que a més coincideixen amb els objectius bàsics de la universitat que regeix.
Veure més » -
VIDEOS
JAMES CARTER, EL JAZZ DE SEMPRE -
MÚSICAEXPOSICIÓ ITINERANT DE BARCELÓ
L'exposició Barceló abans de Barceló 1973-1982 presenta una selecció de l'obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló (Felanitx, 1957), aquella que va des del 1973 fins al 1982, l'any de la seva instal·lació definitiva al context internacional amb la participació a la Documenta de Kassel.




