LA FOTO

El valor de la història

Homes com Ferran Soldevila ens ensenyen qui som i, especialment, cap a on hem d'anar

Editorial

El valor de la història

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar


TEATRE El ministeri de Cultura ha invertit 1.714.580,27 euros. 2010-03-11

Restaurada la Catedral de Girona

El Ministeri de Cultura, a través de l'Institut del Patrimoni Històric Espanyol (IPHE), ha restaurat la façana nord de la catedral de Girona, la més deteriorada de l'edifici pel desgast produït pel vent i l'aigua.

En un comunicat el Ministeri va dir que el Departament ha invertit 1.714.580,27 euros en l'actuació, que va consistir en la restauració integral dels elements deteriorats de la façana nord, a la qual es troben la Torre de Carlemany, un dels dos campanars de l'antiga catedral romànica i la gàrgola anomenada 'La Bruixa'.

Llegir més

NOTÍCIES CULTURALS

  • LITERATURAFerran Soldevila o la historiografia catalana

    Parlar de Ferran Soldevila i Zubibiuru és sempre un tasca agraïda per les publicacions que, en menor o major grau, parlen de la cultura catalana. Considerat per molts com un dels grans historiadors de Catalunya, la seva figura representa a la perfecció tot allò que ha de ser acadèmic: rigurositat, paciència i capacitat d'explicació.

    Germà de l'escriptor Carles Soldevila, es va dedicar fonamentalment a la historiografia, tot i que també va escriure obres de teatre, de poesia i una novel·la inèdita. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

    Deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, es doctorà a Madrid el 1922 (amb Menéndez Pidal), i el mateix any entrà al cos de bibliotecaris i arxivers. Va exercir la seva professió primer a Maó i més tard a Logroño. Entre 1924 i 1928 va ser un assidu col·laborador de la Revista de Catalunya. El 1926 es va traslladar a Liverpool com a lector de literatures hispàniques. El 1928, ja de tornada, va ser nomenat professor de història de Catalunya a l'escola de bibliotecaris.

     

     

    Llegir més

  • LITERATURALlegir Foix sempre un plaer

    Nascut a Sarrià, Josep Vicenç Foix era fill d'un dels pastissers de més renom de la ciutat. Va iniciar la carrera de dret encara que va abandonar els estudis el segon any de carrera. A partir de llavors, va compaginar el seu treball en el negoci familiar amb la lectura de clàssics com Lord Byron, Dante o Charles Baudelaire.

    El 1916 va començar a col.laborar amb la publicació La Revista i va començar a interessar-se per les corrents més avantguardistes de l'art. Col.laborar en altres publicacions com Trossos, La Cònsola (1919-1920) o La Publicitat (1923-1936) on va ser director de la secció d'art.

    En acabar la guerra civil espanyola, Foix va tornar al negoci familiar, deixant de banda per un temps les seves inquietuds artístiques. També es va dedicar a recopilar la seva obra poètica i va continuar donant suport als joves artistes d'avantguarda, entre ells el polièdric Joan Brossa.

    Llegir més

  • MÚSICABarcelona i els pianos

    El LVI Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona se celebrarà del 13 al 26 de març al Palau de la Música Catalana i als carrers de la ciutat, ja que, mentre duri el concurs, més de 50 pianos estaran a l'aire lliure a disposició dels vianants.

    Al concurs, que té com a objectiu descobrir joves figures del piano, hi participaran 91 aspirants de tot el món d'entre 18 i 30 anys. La majoria provenen de Corea, Rússia, i el Japó, i no hi ha cap concursant català ni espanyol. El gerent del certamen, Jordi Vivancos, ha atribuït aquesta absència al "gran rigor" del concurs, tot i que ha reconegut que és una de les assignatures pendents del certamen.

     

    Llegir més

  • TEATREElectra al TNC

    Després de l'èxit assolit amb Antígona fa tres temporades, Oriol Broggi torna a endinsar-se en una tragèdia grega, i aquest cop ens proposa Electra, de Sòfocles. Una producció feta conjuntament amb l'equip de les Q-Ars Teatre, que d'aquesta manera completen la trilogia sobre les heroïnes gregues que van encetar la temporada passada amb Les suplicants i Ilíada.

    Electra, que viu presa del dolor per l'assassinat del seu pare Agamèmnon, rei de Micenes, planeja junt amb el seu germà Orestes venjar-se de l'assassina, la seva mare Clitemnestra. Com una lleona ferida, debatent-se entre la llei dels homes i la llei de la sang, Electra, l'arquetipus perfecte de l'heroïna tràgica, prepara una venjança que l'oracle d'Apol·lo fatalment ja havia predit.

    Llegir més

  • LITERATURATota una vida de David Grossman

    Tota una vida és la història de dos homes, una dona i els seus dos fills. Una història sobre l'amor i el desamor, sobre l'amistat i la generositat, sobre els esforços, gairebé heroics, per mantenir el trencadís teixit familiar enmig de la violència, la por i la fragilitat del dia a dia.

     

    Llegir més

ENTREVISTA