El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta la primera retrospectiva a Espanya de l'artista autodidacta Luis Claramunt, amb més de 1.200 obres, entre pintures, dibuixos, llibres que s'editava ell mateix, i fotografies, en l'aproximació més completa que s'ha fet de la seva trajectòria.
Al marge de corrents artístics i generacionals, en l'exposició Luis Claramunt. El viatge vertical, el públic podrà conèixer l'obra d'un pintor, nascut a Barcelona, desclassat del seu origen burgès, en estret contacte amb el flamenc i el món gitano, i que "va captar de manera molt precisa el que suposa la gran ciutat" , segons ha dit avui la comissària Nuria Enguita.
Convertint el viatge en un element estructurador de la seva vida i de la seva obra, Claramunt (Barcelona, 1951-Zarautz, 2000) va abandonar quan era jove la capital catalana i es va establir a Sevilla, encara que també va residir a Madrid i Bilbao, amb llargues estades a Marràqueix (Marroc), el que queda molt clar en alguns dels llenços que s'exposen.
Enguita ha indicat que va deixar la ciutat comtal quan va considerar que es començava a "higienitzar" i creia que això "no era propici per al seu treball".
A Madrid, amb un estudi al carrer Montera, va obtenir "un breu reconeixement internacional" i va contemplar el que suposa la diversitat d'una gran ciutat.
Núria Enguita ha argumentat que Luis Claramunt va recollir "restes i rastres d'un moment de transformació urbana sense precedents", pintant el que veia "però mai del natural, ja que era la memòria la que intervenia per acabar l'obra".
Tot i que l'exposició s'inicia amb els seus últims dibuixos, de mínima cal · ligrafia, després prossegueix mostrant de forma cronològica la seva obra, des de principis dels anys setanta fins a finals dels noranta.
Enguita ha destacat que en un principi els seus quadres eren "molt densos, carregats de matèria, mentre que després aquesta densitat es va estilitzant fins a esdevenir escriptura, cal · ligrafia".
El director del MACBA, Bartomeu Marí, que ha defensat que Claramunt es mereixia una "revisió i fer-ho parlar en el context actual", també ha asseverat que es tracta d'algú que "encara avui ens intriga, per l'opacitat que hi ha en el seu treball ".
L'exposició serveix per mostrar els nombrosos llibres autoeditats que regalava als seus amics amb els seus dibuixos i s'exposen, a més, les seves il · lustracions per a textos d'Albert Camus i Henry de Monfreid.
El recorregut expositiu acaba en un espai de lectura que inclou una selecció dels llibres de capçalera de Claramunt, com L'illa del tresor, de Stevenson.