Aquesta darrera manifestació, absolutament errada, de la nova ministra traspua una visió que poc té a veure amb l'Espanya plural que tant predica el govern del que ha començat a formar part i a priori no semblen gaire sensibles a la importància que haurien de tenir totes les llengües oficials que conviuen a l'Estat espanyol. No sembla, sens dubte, una bona carta de presentació.
També planteja dubtes la ministra amb el seu posicionament davant d'Internet. És necessari que es plantegi amb claredat i contundència la lluita conta la informàtica, però és un camp que sovint està amb aigües pantanoses i amb una legislació menys clara del que seria desitjable. Però la posició mostrada per González-Sinde quan presidia l'acadèmia del cine espanyol tampoc no mostrava indicis de creure gaire en les noves tecnologies i tenia la visió de l'internauta com a enemic. En aquest àmbit també és més que discutible la seva posició favorable davant del famós i vergonyós impost conegut com el "cànon digital" que es paga sobre DVD en blanc.
En fi, la figura de la nova ministra apareix amb massa aspectes dubtosos per ser la figura més indicada per portar el Ministeri de Cultura on, a més, ha arribat sense ocupar llocs de gran responsabilitat de gestió, més enllà de la presidència de l'Acadèmia Espanyola de Cinema, que precisament no s'ha mostrat com un organisme propens a la pluralitat ideològica i que sovint ha tingut posicions molt discutides des de diversos àmbits del cinema i de la cultura.
Caldrà donar-li els cent dies de cortesia a la vida política, però veient els antecedents més val guardar l'optimisme per altres ocasions.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

CINEMA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera