Com veu el futur de l'ensenyament universitari a Catalunya vostè?
El primer repte que tenim és posar l'ensenyament universitari al centre del debat. Sabem la situació econòmica dolenta que vivim, que les preocupacions dels polítics són molt immediates, i per això hem de fer un replantejament general. L'ensenyament no es pot analitzar a curt termini, sinó que l'educació en general, també la universitària, s'ha d'analitzar a llarg termini. La gran qüestió és com podem fer entendre a la política, que té un ritme de quatre anys, que en educació s'han de fer polítiques d'interès general sense estar subjectes a la immediatesa. La conclusió és que la situació en l'ensenyament superior no és bona.
Què vol dir que no és bona?
Tenim un percentatge molt baix de titulats superiors. Hi ha molts estudiants que comencen les carreres, però pocs que les acaben. I això és preocupant. Segurament el motiu rau en la dinàmica econòmica del país en els darrers anys, un país que ha optat per un model econòmic de benefici a curt termini: construcció, especulació immobiliària, turisme sense reflexionar gaire sobre quin model turístic es vol... I l'educació implica justament el contrari. Quan dic que hem de posar l'educació al centre del debat em refereixo a això. Segons quin model de país vulguem, hi haurà una educació o una altra.
Pensa que aquest model implica que a Catalunya hi ha una gran diferència i poca connexió entre el món empresarial i el món acadèmic?
Jo penso que les persones que abandonen els estudis ho fan perquè veuen que dedicar anys a determinades carreres és un esforç que finalment no obté recompensa econòmica a curt termini. A posteriori, part d'aquests alumnes s'adonen que, si haguessin continuat estudiant, haurien pogut millorar i progressar positivament en l'àmbit professional. I precisament això és part de l'èxit de la UOC, que en molts casos acull alumnes que estan en aquesta situació.
Però concretament com veu la relació universitat-empresa?
Aquest tema és subjecte de demagògia. N'hi ha que diuen que la connexió universitat-empresa mercantilitza el món acadèmic. Res més lluny de la realitat... La universitat ha de tenir un sentit crític, que és intrínsec al seu tarannà, però també ha de servir la societat a què pertany. Jo penso que és una relació que s'hauria de reforçar. Ara bé, òbviament el que no pot passar és que el món acadèmic acabi essent subsidiari del món empresarial, però que la universitat ha de formar professionals per a cobrir les necessitats empresarials del demà és evident.
Canviant el rumb de l'entrevista. Parlem de la UOC. Quin és l'objectiu d'estudiant que té la seva universitat?
La Universitat va ser creada pel Parlament de Catalunya perquè les persones que no podien assistir presencialment a la universitat (per motius de feina, personals...) poguessin fer estudis superiors. I aquesta missió és la nostra guia. Som una universitat que ofereix formació contínua al llarg de la vida, reglada i de qualitat. Els nostres estudiants tenen un perfil molt singular en relació amb les universitats presencials, i és que el 90% treballa, el 60% ja té estudis universitaris previs i la seva mitjana d'edat és d'entre 35 i 40 anys. Són estudiants dinàmics, participatius, amb gran força de voluntat, que valoren la UOC perquè, a més d'oferir-los un ampli ventall de formació, els aporta un valor afegit, que és el domini de les noves tecnologies, una competència indiscutiblement necessària en el marc de la societat de la informació.
En un termini de cinc anys, digui'ns tres punts en què voldria que la UOC hagués avançat?
El primer és que la UOC, a més de ser una universitat a la xarxa, treballi en xarxa, reforçant, per tant, la cooperació i col•laboració amb altres institucions tant de l'entorn més immediat com d'àmbit internacional; el segon és que sigui una universitat multilingüe, i el tercer, no pas menys important, que sigui una institució acadèmica competitiva i de qualitat de referència especialment pel que fa a l'ensenyament virtual i a la formació al llarg de la vida.
El món universitari sovint s'ha titllat d'endogàmic, especialment en el tema del professorat. Vostè comparteix aquesta afirmació?
Jo penso que la situació ha millorat molt. És veritat que fa vint anys potser hi havia endogàmia i que hi ha aspectes difícils de canviar. I sovint aquesta crítica es fa pensant en aquella universitat, però la situació ha millorat molt, sense que això tregui que encara es pot millorar més.
Quin nivell tenen els nostres professors i els nostres alumnes?
També és un àmbit en què hem millorat, però no s'ha fet tota la feina que s'havia de fer.
Com és la relació amb els rectors de les diferents universitats catalanes?
És bona i estem potenciant la col•laboració mútua.
L'última: és fàcil dirigir una universitat?
No sé si és fàcil o no. El que sí que crec és que s'ha de posar sobre la taula el debat sobre el model de governança de les universitats.

Vols tenir titulars a la teva web?

ENTREVISTES | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera