El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va assegurar que la hipòtesi dels exhibidors que el cinema en català no tindrà públic "no té cap fonament lògic", i es va preguntar: "Per quina gent que consumeix diàriament ràdio i televisió en català no voldrà veure cinema en català?".
En una entrevista amb Europa Press, Tresserras va considerar que "en molts aspectes" Espanya encara no és un país democràtic, ja que és un Estat que viu "amb incomoditat" la seva varietat lingüística. "N'hi ha que poden arribar a creure que parlar català es fa per molestar, per desafecció, i ho veuen de segon nivell", es va queixar.
Per això, hi ha empreses en el sector cinematogràfic, com les 'majors', que "s'han enfortit" amb el monopoli d'un mercat només en castellà, però "han d'entendre que els seus objectius legítims de benefici han de ser compatibles amb aquesta realitat cultural complexa i amb el dret de la gent a decidir".
Va considerar "lògic" que les 'majors' "intentin fins al final" que no hi hagi una norma nova amb exigències, que els obligui a replantejar el model d'un negoci en el qual tenen "privilegi des de fa 70 anys", però Tresserras els va demanar que vegin el cas català com un precedent positiu, un "laboratori d'experimentació" per veure com poden adaptar el sector a una "nova realitat" mundial cada vegada més multicultural i multilingüe.
Segons Tresserras, si es millora l'oferta de cinema diversificant-lo "la tendència és vendre més", per això ha ofert cinema en català, tant com en castellà, "no farà que es dobli el públic" però sí farà que s'incrementi, perquè hi ha gent que ja no va al cinema perquè no li interessa allò que li ofereixen --amb la futura llei tornarà el cinema d'art i assaig i l'europeu a les cartelleres-- i una altra perquè prefereix el català, va precisar el conseller.