Així, cadascun dels solos que ballarà anirà precedit d'un breu comentari de l'autor, amb referències a l'obra i pensaments personals, explicacions sobre el seu significat i anècdotes, per compartir les seves obsessions amb el públic i fer una espècie d'"exorcisme", ha dit satisfet.
L'espectacle inclou peces antigues com la secció de Mompou de 'Preludis' (2002), 'Al Capone' (1982) amb música de Prince Buster All Stars, 'Lágrimas Negras' (2003) amb música de Miguel Matamoros, 'Funny Valentine' del 2005 amb música de Richard Rodgers i Lorenz Hart i fins i tot altres que podrien variar segons els dies i les circumstàncies.
Gelabert agraeix poder ballar les seves pròpies coreografies, perquè així ha pogut adaptar-les als canvis del seu propi cos: "Porto molts anys treballant i em puc moure amb menys energia, però amb més saviesa, espero", ha comentat.
També estrenarà diverses coreografies, que ha batejat amb números perquè confessa ser un desastre posant noms: 'V.O.+1', 'V.O.+2' i 'V.O.+3'.
La primera és una "aparició" amb tocs d'escapisme --no ha donat més detalls--; la segona, una travessia per diverses qualitats dels moviments, i l'última un homenatge al coreògraf Gerhard Bohner, del qual n'ha ballat diverses obres per tot el món.
Aquestes tres peces noves tenen música original de Borja Ramos, que ha compost una música "poc tramposa" i purista, amb trio de corda, piano i flauta i clarinet que tindran la missió d'unificar i donar cohesió a l'espectacle.
El vestidor és obra de Lydia Azzopardi, parella de Gelabert i col·laboradora habitual a tots els seus muntatges des de fa anys, que en aquesta ocasió ha dissenyat una espècie d'"uniforme de treball", un vestit atemporal que permeti al ballarí estar còmode al llarg de tota l'hora que passarà ballant.
Gelabert ballarà des d'aquest dijous i fins al 3 de juny al Lliure de Montjuïc, però la idea inicial era fer-ho al Lliure de Gràcia, pel pòsit històric que té --el 1977 va estrenar allà el seu primer solo-- i perquè és una sala més petita i ideal per a un muntatge intimista com aquest.
Finalment, no ha pogut ser així per ajustos de la temporada, però la sala Fabià Puigserver de Montjuïc s'ha adaptat perquè Gelabert estigui al més prop possible de l'espectador, que indirectament serà l'altre protagonista perquè a través dels seus comentaris adquirirà un compromís diferent, segons el ballarí.
"Per mi, l'espectador, mirant, fa art", assegura rotund, i alhora afegeix que cada vegada que surt a l'escenari s'imagina que el contempla el millor públic possible, la 'crème de la crème'.
La seva intenció és fer que el públic participi, però no de la manera més convencional: "No es tracta de fer que pugui ballar tothom, sinó que el màxim d'espectadors puguin ser artistes", ha subratllat.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

DANSA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera