En la seva laudatio, el Príncep d'Orange va destacar la profunda arrel humanística i l'actitud no dogmàtica com a característiques essencials del treball urbanístic de Busquets amb una particular referència a les seves aportacions "en el disseny de l'espai públic a la ciutat". El Príncep va mencionar molt especialment la tasca feta per l'arquitecte a Barcelona com a plataforma de reflexió i experimentació.

Entre els motius que es citen com a justificació de la distinció a Busquets, el jurat va identificar en particular l'enfocament social del seu treball: "L'anàlisi històrica de l'ús de l'espai urbà és el punt de partida de la seva reflexió sobre el futur de l'home, que viurà i treballarà a un entorn cada cop més densament poblat".

En el seu discurs d'acceptació, l'arquitecte va explicar que Barcelona havia estat la seva referència de formació i d'experimentació per desenvolupar noves formes d'interpretació del fenòmen urbà i per entendre el seu gran impacte en les condicions vitals de la població. "Barcelona s'ha convertit en una referència europea de la feina de l'Urbanisme ben feta i ha demostrat que el disseny de la ciutat és possible, que ha de treballar a vàries escales simultàniament i que ha d'implicar els diferents agents socials per tal de ser efectiu".

Al llarg de la darrera dècada, la plataforma de la Graduate School of Design de Harvard, de la qual és catedràtic de Planificació Urbana i Disseny, li ha permès -segons va reconèixer- una nova mirada a les realitats emergents amb la voluntat d'experimentar altres continguts: el contrast entre el Nou Món de les Amèriques i el Vell Món de la Xina o l'Índia i els seus reptes urbanístics. Busquets va fer seu un bon métode per projectar la ciutat proposat per Cerdà: "cal entendre la nostra realitat més propera, però sobre tot cal comprendre el que passa en d'altres llocs i interpretar cap a on va la cultura progressista del moment".

Entre els temes clau de l'urbanisme actual, Busquets va assenyalar "les infrastructures", que "han de ser més aviat artèries d'urbanitat que teixexen en el territori i permeten una altra relació entre ciutat i camp", i "l'espai natural", que "és una component més dels espais urbans". Segons Busquets, "caldria demolir els límits entre ecologia i urbanisme perquè només així es poden aconseguir ciutats sostenibles".

Per tancar el seu discurs, Busquets es va referir a les ciutats actuals com a "processos que es transformen i modifiquen a una gran velocitat, més metáfores biològiques que màquines que es mouen". "És fàcil entendre el passat i interpretar el present, projectar el futur exigeix comprendre ambdós però se l'ha de crear perquè aquest no té forma i la seva formalització és un dels treballs més difícils i apassionants. Sembla, per tant, necessària una nova actitud humanista i oberta que eviti els dogmes tancats del passat".

Instituït l'any 1958, el premi Erasmus ha reconegut les aportacions de personalitats molt rellevants de la política (com Robert Schuman, Jean Monnet, Jacques Delors o Mary Robinson), el pensament i les lletres (Vaclav Havel, Claudio Magris, Jean Piaget o Marguerite Yourcenar), les arts plàstiques (Marc Chagall, Oskar Kokoschka o Henry Moore), la música (Olivier Messiaen), el cinema (Ingmar Bergman) i l'arquitectura (Hans Scharoun, Jean Prouvé o Renzo Piano).

Des del seu despatx barceloní BAU, Joan Busquets (1946) desplega un extens treball internacional que l'ha dut a intervenir en la planificació estratègica i el disseny de ciutats com Lisboa, Barcelona (és autor dels Plans Especials de Millora i de Reforma Interior de Ciutat Vella i de la planificació del programa olímpic), La Haia, Marsella, Toledo, Las Palmas, A Coruña, Dunkerque, Toulouse, Trento, Alguer, Milà, Ginebra, Coimbra, Sao Paulo o Singapur.

Aquesta és una tasca que des de 2002 combina amb la seva posició de catedràtic de Harvard, en la que continua una trajectòria que inicià com a membre fundador del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (1969) i com a titular de la càtedra a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya).

Busquets ha desenvolupat i segueix desenvolupant una part important de la seva activitat a Europa i particularment als Països Baixos. A Rotterdam, Àmsterdam, La Haya, Amersfoort o Delft, la seva capacitat per satisfer les demandes d'un entorn exigent, rigorós i tècnicament molt avançat ha resultat clau per assolir i mantenir una sòlida posició professional.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

CINEMA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera