D'aquesta època són Zoom, Creu de paper de diari, Parafaragamus o la sèrie de dibuixos Història Natural, amb influències de Joan Miró, Paul Klee i Max Ernst.
Antoni Tàpies arriba a la seva etapa de maduresa cap al bienni 1954-1955, amb obres que reprenen l'interès inicial per la matèria i pels seus estats de formació i deformació com Gran Matèria AMB papers laterals i Gris, taronja i rosa.
A l'exposició, el públic podrà, així mateix, contemplar llenços de finals de la dècada de 1960 i de 1970, amb incorporació d'objectes i en què també es posa de manifest la seva vocació política, visible en una tela de 1976, en memòria del activista Oriol Solé Sugranyes.
La mostra continua amb obres de la dècada de 1980, en què és visible l'ús generalitzat del vernís, i acaba amb diverses peces recents en què es confirma l'interès de Tàpies per les imatges de l'entorn quotidià com Dues cadires i per la naturalesa l'art com Terra d'ombra I.
Al costat de l'exposició, es projecta el documental Tàpies, del realitzador Clovis Prévost, produït per Maeght, amb música de Carles Santos i la col · laboració de Joan Brossa.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

CINEMA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera