NOTÍCIES LITERATURA

• LITERATURAFerran Soldevila o la historiografia catalana

  Parlar de Ferran Soldevila i Zubibiuru és sempre un tasca agraïda per les publicacions que, en menor o major grau, parlen de la cultura catalana. Considerat per molts com un dels grans historiadors de Catalunya, la seva figura representa a la perfecció tot allò que ha de ser acadèmic: rigurositat, paciència i capacitat d'explicació.

  Germà de l'escriptor Carles Soldevila, es va dedicar fonamentalment a la historiografia, tot i que també va escriure obres de teatre, de poesia i una novel·la inèdita. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

  Deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, es doctorà a Madrid el 1922 (amb Menéndez Pidal), i el mateix any entrà al cos de bibliotecaris i arxivers. Va exercir la seva professió primer a Maó i més tard a Logroño. Entre 1924 i 1928 va ser un assidu col·laborador de la Revista de Catalunya. El 1926 es va traslladar a Liverpool com a lector de literatures hispàniques. El 1928, ja de tornada, va ser nomenat professor de història de Catalunya a l'escola de bibliotecaris.

   

   

  Llegir més

• LITERATURALlegir Foix sempre un plaer

  Nascut a Sarrià, Josep Vicenç Foix era fill d'un dels pastissers de més renom de la ciutat. Va iniciar la carrera de dret encara que va abandonar els estudis el segon any de carrera. A partir de llavors, va compaginar el seu treball en el negoci familiar amb la lectura de clàssics com Lord Byron, Dante o Charles Baudelaire.

  El 1916 va començar a col.laborar amb la publicació La Revista i va començar a interessar-se per les corrents més avantguardistes de l'art. Col.laborar en altres publicacions com Trossos, La Cònsola (1919-1920) o La Publicitat (1923-1936) on va ser director de la secció d'art.

  En acabar la guerra civil espanyola, Foix va tornar al negoci familiar, deixant de banda per un temps les seves inquietuds artístiques. També es va dedicar a recopilar la seva obra poètica i va continuar donant suport als joves artistes d'avantguarda, entre ells el polièdric Joan Brossa.

  Llegir més

• LITERATURATota una vida de David Grossman

  Tota una vida és la història de dos homes, una dona i els seus dos fills. Una història sobre l'amor i el desamor, sobre l'amistat i la generositat, sobre els esforços, gairebé heroics, per mantenir el trencadís teixit familiar enmig de la violència, la por i la fragilitat del dia a dia.

   

  Llegir més

• LITERATURAEl gran Eça de Queiros

  José María de Eça de Queiroz va néixer a Póvoa de Varzim el 25 de novembre de 1845, fill natural del magistrat José Maria de Almeida Teixeira de Queirós i de Carolina Augusta Pereira de Eça. Va ser inscrit en el registre com a fill de mare desconeguda, i batejat a la localitat de Vila do Conde. Encara que els seus pares acabarien per casar-se quatre anys després del seu naixement, el jove José Maria va viure fins el 1855 a casa dels seus avis paterns, en Verdemilho. Aquest any es va traslladar a Porto, i va cursar l'ensenyament secundari al Colégio da Lapa d'aquesta localitat, que estava dirigit pel pare d'un altre il • lustre escriptor portuguès, Ramalho Ortigão.

  Llegir més

• LITERATURALa cultura catalana apareixerà a Internet en cinc idiomes i format multimèdia

  Tot el que cal conèixer sobre la cultura catalana estarà en una web que la Conselleria de Cultura posarà en marxa abans de l'estiu i en què han intervingut fins a 45 experts.

  El lloc tindrà producció multimèdia i estarà traduït en cinc idiomes, segons va explicar el secretari de Cultura, Eduard Voltas. Els experts han determinat quins eren els temes que el portal havia de tractar en cada un dels àmbits que el componen: literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, cultura popular, llengua i història, ciència i tecnologia, pensament, cinema i audiovisual , mitjans de comunicació i música. Els continguts es presenten en cinc idiomes-català, aranès, català, anglès i francès-subtitulats i representaran una porta d'entrada a la cultura catalana, tant per turistes com per als immigrants nouvinguts, una presentació sintètica que ajudarà a desmitificar la creença que els barrets mexicans formen part d'aquesta cultura, va comentar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

  Llegir més