És potser en La Pesta on Camus planteja un dels temes que planeja per tota la seva obra: la impossibilitat de creure en un Déu que permet el patiment d'innocents en un món absolutament injust.
Camús es va relacionar amb els pensadors més important de la seva època, especialment amb el filòsof Jean-Poul Sarte, amb el que es va distanciar de manera important per divergències ideològiques , i va ser un escriptor d\'una precocitat absoluta. Va ser ràpid, fins i tot, per aconseguir el Premi Nobel l\'any 1957 on va realitzar un dels seus parlaments més importants, palesant quina era la seva posició respecte l'art i la vida: "Personalment, no puc viure sense el meu art. Però mai he posat aquest art per sobre de tota altra cosa. Per contra, si ell em cal, és perquè no em separa de ningú i em permet viure, tal com sóc, a l' nivell de tots. Al meu veure, l'art no és una diversió solitària. És un mitjà d'emocionar al major nombre d'homes oferint-los una imatge privilegiada de dol res i alegries comuns. Obliga l'artista a no aïllar-se ".

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

LITERATURA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera