Pocs dies abans de la definita entrada de les tropes franquistes a Barcelona, cap a gener del 1939, molts dels millors pensadors, intel.lectuals i escriptors en llengua catalana van haver-se d'exiliar. Catalunya ve perdre, d'aquesta manera, a gran part de les seves millors plomes. Aquesta marxa obligatòria, però, va provocar també un fet nou dins el món literari català: per primera vegada molts escriptors catalans es trobaven cara a cara amb un tema nou: la pèrdua de la identitat.
Del terrabastall de la marxa forçada sorgeix una necessitat d'aproximar-se a temes que fins aquell moment romanien llunyans de la literatura catalana.
Juntament amb el tema de la identitat, apareixen també aspectes com la mirada de "l'altre" o les grans ciutats com element central de la narració. En aquesta línia, autors com Avel.lí Artís-Giner, Xavier Benguerel, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Ramon Vinyes són alguns dels autors que apareixen en el recull realitzat a cura de Julià Guillamón al llibre Narrativa catalana de l'exili, editat per Galàxia Gutemberg.
