Convindria ja que aquelles persones que tinguin alguna autoritat en el camp cultura de Catalunya anessin ja preparant amb molta cura el centenari del naixement de Salvador Espriu.
L'obra del poeta és tant cabdal dins la història de la literatura catalana contemporània que deixar passar l'oportunitat com aquesta no tindria perdó. Cal donar-la a conèixer a aquells que encara no s'hi han acostat. S'han de divulgar els textos d'un autor que va fer arribar a la llengua catalana a uns nivells de perfecció i de bellesa a la que molt pocs hi han arribat. El poeta de Santa Coloma de Farnés, que per circumstàncies de la vida va exercir durant vint anys com ajudant d'una notaria abans de dedicar-se plenament a la literatura, es mereix un sentit homenatge per part de tots aquells que veuen en la literatura una eina per la reflexió i per l'avançament del ser humà tant des del punt de vista individua com col·lectiu. Perquè en gran part aquest sentiment és el que apareix en molts mots de l'escriptor. Un intent d'humanitzar l'existència. Algunes de les seves obres El cementiri de Sinera, Primera història d'Esther o La pell de Brau ocupen un lloc inigualable dins la nostre literatura. Diria molt poc com a país que no valoréssim aquest enorme poeta tal i com es mereix.
