És hora que el món de la cultura catalana, concepte sempre de difícil precisió, defineixi clarament quin vol que sigui el seu futur. Seria més encertat dir potser que el món de la gestió cultural català hauria d'indicar d'una manera per totes quin model vol seguir. Sovint, per situacions històriques i polítiques, la cultura catalana ha estat mes preocupada per la quantitat que per la qualitat. El fet de ser un país petit, amb èpoques històriques de nul suport institucional i la poca tradició de política cultural que té Catalunya, si comparem, per exemple, amb els països nòrdics ha comportat que es valori més la quantitat de cultura que es produeix que la qualitat de la mateixa.
Aquest tarannà històric és un error. S'entén, si es té present la història, però com a model de gestió és un error. La cultura catalana hauria de fonamentar-se en el concepte de qualitat. No és tant important fer moltes coses, sinó com fer-les bé. El que sovint aquesta tècnica és menys rendible econòmicament. Esdevé sempre més interessant pels polítics presentar números grossos per tal de mostrar la seva actuació com un èxit incontestable. Sovint, però, si es mira el contingut de la producció es veu com una part molt important de la mateixa no supera el mínim exigible. Així doncs, si cal, fem poques coses, però que siguin bones. Aquest és el primer pas per recuperar un nivell cultural del país que malauradament a hores d'ara queda molt lluny. El segon pas, seria no subvencionar la cultura, sinó ajudar a les empreses a crear-la amb un marc econòmic i financer adequat, però aquest pas, per desgràcia, encara és més llunyà. De moment, conformem-nos en canvia quantitat per qualitat.
