Ha passat ja l'estiu i queda una mica lluny en el temps "el manifiesto" que "en defensa de la lengua castellana" que un grup d'anomenats, intel•lectuals, polítics i personatges de diferents àmbits socials de la vida espanyola van signar amb la finalitat de garantir el coneixement i el dret d'emprar el castellà per part dels ciutadans arreu de tot l'Estat espanyol. És un manifest ple d'errors, si som bons, o de mentides, si som malintencionats. És la preparació d'alguns dels signants i la difusió mediàtica del text el que ens fa decantar clarament cap a la segona opció.
El manifest té una finalitat clarament política. No respon a cap necessitat social, política o lingüística. Els drets fonamentals de tothom estan assegurats com ja ha reiterat de manera clara el Tribunal Constitucional. El manifest conté importants manipulacions de la realitat catalana tant des del punt de vista formal com des del punt de vista del contingut. CRÍTIQUES FORMALS 1) Esdevé pervers l'ús del verb defensar per titular el manifest. Si et defenses, és que algú t'ataca. És obvi que el castellà no està atacat a Catalunya, ni per part de les institucions, ni molt menys en l'àmbit privat, només cal donar un tomb per Passeig de Gràcia, per veure com les dues llengües conviuen sense problemes. 2) Els signants equiparen el terme comú a llengua que s'utilitza en un determinat espai territorial, en aquest cas, l'Estat espanyol. Aquesta és una tècnica equivocada i perillosa que es pot ampliar ad maiorem i ad minorem i girar-se cap aquells mateixos que l'exerciten, veiem-ho: per exemple, imaginem que la U.E. indiqués que existeix un espai comú europeu i que l'única llengua oficial en tot el seu territori fos l'anglès, la conseqüència és que les altres llengües europees, el castellà entre elles, no serien pas d'obligat coneixement en l'àmbit de la Unió Europea ja que l'anglès esdevindria la llengua comuna de tots els ciutadans que desenvolupen les seves activitats en aquest espai geogràfic. O al revés que s'entengués com a llengua comuna el català en aquells territoris de l'antiga Corona d'Aragó Si aquesta sigues la situació, només el català seria d'exigible coneixement, perquè aquesta seria l'única llengua comuna en aquell territori en concret. L'argument "espai comú territorial" per definir el valor d'una llengua és poc científic, de difícil precisió i varia segons la perspectiva que es tingui. CRÍTICA DEL CONTINGUT 1) Els signants del manifest indiquen que les llengües i els territoris no tenen drets, que aquest corresponen a les persones. Fins aquí d'acord, és un tema que es podria discutir, tot i que hi hauria molt a parlar, i que podria ser una línia argumental vàlida. El que no si val és fer trampa i jugar amb l'argument quan ens convingui. Perquè on estan els drets dels catalanoparlants o castellanoparlants quan van a França? On estan els drets lingüístics dels vuit milions de turcs que viuen a Alemanya i on l'Alemany és l'única llengua oficial? O dels pakistanesos que viuen a Barcelona? Si es reconeix aquest argument del manifest, que es porti fins les últimes conseqüències i que, si uns pares ho desitgen, l'escola pública pagui l'educació d'un nen en català, gallec o euskera a qualsevol lloc de l'Estat, ja que segons el manifest estem davant d'un dret estrictament individual i són llengües oficials a l'Estat, no de tot l'Estat, però si d'una part d'Espanya i el dret individual dels pares prevaldria sobre qualsevol altra regulació estatal. En el fons molts dels signants reconeixen drets nacionals o individuals segons convingui i segons de quin estat o nació parlen. És per això que des d'aquí es fa una crida a allunyar-se d'aquest manifest. A mantenir la unitat de catalanoparlants i castellanoparlants, de tots els partits catalans davant del sistema lingüístic actual que ha donat uns resultats raonablement profitosos. Resultats positius que han permès d'assegurar un alt coneixement de la llegua catalana (i també de la castellana, no cal oblidar-ho) i han assegurat el manteniment de la cohesió social. Separar els alumnes en dues xarxes, una catalana i una castellana, com proposen alguns, seria molt dolent per la llengua catalana, però seria molt pitjor, i això és més important, pel conjunt de la població, perquè a la llarga es podrien crear dos móns absolutament diferents i trencar tot punt de cohesió social. O és que malauradament és això el volen alguns?
