El quadre de Edvar Munch, "El crit" ha estat venut recentment per uns 91 milions d'euros. A hores d'ara, el comprador és un desconegut multimilionari, si ha pagat aquesta quantitat no hi ha cap dubte, que gairebé tothom ubica a Estats Units. El pagament d'una quantitat d'aquesta envergadura posa de nou a discussió quin és el preu de la cultura. Si és que la cultura té preu.
El debat és tant vell com es vulgui, però sempre que apareixen notícies com aquesta sorgeix la pregunta: quin és el preu de l'art?
És cert que en una economia de lliure mercat, tothom és lliure de posar el preu que vulgui a les coses, sempre que hi hagi algú disposat a pagar-les. I això, ni més ni menys, és el que ha passat amb el famós quadre de Munch. Però també és cert que no deixa de tenir una certa obscenitat pagar aquestes quantitats astronòmiques en els temps de dificultat econòmica que corren per tots els ciutadans.
També ens hauríem de preguntar qui posa el preu a les obres d'art. Qui cataloga el valor dels autor? No hi ha a vegades obres d'artistes que es valoren més en funció del màrqueting mal entès que per la qualitat de la creació artística? I no passa al contrari, obres de gran qualitat i bons artistes que per culpa d'un mercat sovint dominat per interessos econòmics, no tenen sortida al gran públic? El preu de l'art és sovint difícil de determinar i injust si s'apliquen els paràmetres de qualitat i valor. Malauradament és el món que hi ha en aquest sector, com en tants altres, i no sembla que tingui intenció de canviar.