L\'art i la provocació - culturacat.com


LA FOTO

Barcelona i la cultura

L'afany per cercar la novetat, sovint de poca qualitat, ha provocat que Barcelonba perdés pes cultural

Editorial

Barcelona i la cultura

OPINIÓ La capacitat d'ofensa de cadascú no pot ser considerat un límit a la llibertat de creació artística. 2010-02-21

L'art i la provocació

Hi ha molta gent que ràpidament se sent ofesa perquè no li agraden determinades expressions artístiques. Com en gaire bé tot a la vida, és una qúestió de límits i ja s'ha d'avançar que els límits a la llibertat de creació artística no venen determinats per la capacitat d'ofendre's individual que tingui cadascú, ni la que tenen determinats col.lectius. Que a una persona li ofengui un quadre o una exposició determinada no és un element prou important perqùe s'hagi de prohibir o eliminar l'expressió artística. Si aquest argument es portés al màxim, tota activitat creativa podria quedar sempre en perill, ja que en qualsevol moment hi ha la possibilitat que un ciutadà es sentí molest.

Passa com amb el gust. Hi ha moltes activitats que s'anomenen artístistiques que tenen ni un mímim de qualitat per ser considerades art, però aquest tampoc és en element amb prou força com per prohibir-la. Diguem-ne que d'art "dolent" s'en fa i molt, però el ciutadà és ben lliure d'escollir allò que vol veure, en cas contrari no estariem en una democràcia. Si a una persona li molesta un quadre, una obra teatral o un concert, té una solució molt senzilla: que no hi vagi.
En democràcia, el límit a la creació artística el marquen les lleis, en concret el codi penal, i les decisions judicials. Tota altre cosa sobra. Aquesta tècnica és la que ens permet que en una societat democràtica la llibertat d'expressió i el respecte als altres convisquin pacíficament. Ara per ara, no s'ha trobat un sistema millor.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar


OPINIÓ | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera



Disqus