L'editorial Pòrtic ha publicat fa poc el llibre Com han estat i com som els catalans de Rodolf Llorens. Gran encert. Llorens és un dels intel•lectuals catalans menys coneguts. Com molts altres van patir l'exili un cop acabada la guerra civil. Qualificar Llorens és una tasca complicada com sovint passa en personatges que tenen la capacitat de fer moltes coses i quasi totes bé.
Llorens compagina la tasca d'intel•lectual i la tasca de polític en actiu. Desenvolupa les dues funcions amb molta naturalitat, fet difícil de veure a la nostra cultura, però les circumstàncies tràgiques l'obligaren al final a decantar-se cap a la primera funció com a "modus vivendi". El fet més destacat de l'obra de Llorens és que defuig tot allò que avui es diria políticament correcte. Àcid, punyent, els seus mots traspuen sempre una mena de reflexió que aprofundeix sobre la realitat de les coses. Ell vol dir el que diu i ho diu, agradi o no agradi. Sense embuts i aquesta frescor és el que fa interessant les seves lletres. L'autor intenta superar els clixés típics sobre els catalans, com ho demostra la seva teoria sobre el "seny i la rauxa" i vol esbrinar les arrels que constitueixen les característiques pròpies i "intrahisòriques" del poble català. Recerca d'una catalanitat que no va abandonar fins que va morir a Caracas l'any 1985.
